En Zenon

En Zenon és un gegantó que va néixer l'any 2010 de les mans de la Tatiana Albert. És el cosí de la Laia i en Xavier que es va quedar amb la colla després de visitar el poble i les festes de Sant Zenon i Sant Roc. Porta el mateix nom del patró d'Arenys, però va vestit de captador dels macips! 

La seva presentació va ser el 9 de juliol del 2010, tot i que es va estar fent des del desembre de 2009. 

Eus aquí que la vila d’Arenys Mar es guarnia en motiu de la Festa Major. “Què n’és de bonica” es deia la gent, i es que quina gent la gent d’Arenys... noooo! I es que és ben veritat que la Festa Major llueix: la fireta a la platja, el ball a les nits, el pregó, les activitats de la tarda per a les famílies... I manoi, just s’acaba la festa que ja hi tornem a ser per St. Roc! I és que Arenys no parava mai: els carrers es guarnien de dalt a baix, les àvies preparaven aquells sucosos àpats que tanta olor desprenien cobrint tota la vila (de sofregits, de carns a l’olla, de peixos al forn, d0aviram i collita) si, si, d’olors variades. I és que era molt natural rebre tots els comensals dels voltants. I exactament això és el que passava a casa de la Laia i en Xavier.

A Can Cartulinus la festa es feia grossa (si, entre retoladors, i estisores allò era millor que la Patum!) Havien convidat els oncles de Pamplona, els Kilikis, també els cunyats de Menorca i d’altres més propers com ara els padrins de Vallgorguina. Aquest any li tocava al cosinet Zenon, que venia de molt lluny.

Xavier: Ja és casualitat que et diguis igual que el nostre patró!

Zenon: Doncs jo no ho he triat. Però a mi m’agrada el meu nom. - En Zenon mai havia estat a Arenys i li feia molta il·lusió celebrar les festes amb els seus cosins, potser feia cinc anys que no es veien.

Zenon: Em fa molta il·lusió celebrar les festes amb vosaltres, cosinets.

Laia: Ufff!! Si potser feia cinc anys que no ens vèiem.

Xavier: Ja veuràs, et durem a tot arreu, a la fira, al ball a la nit, al pregó, a les activitats de tarda, als espectacles.

Laia: I als focs, i als focs! - El van dur, a tot arreu, a la fira, al ball a les nits, al pregó, a les activitats de la tarda per les famílies i també als focs, que va ser el què més el van deixar bocabadat (i perquè no havia vist els de st. Pere que sinó es cau de cul).

Zenon: Estic encantat de la Festa Major!

Xavier i Laia: Doncs queda’t per Sant Roc! - En Zenon estava encantat de tota la festa major, tant que es va voler quedar un mes més per aprofitar el Sant Roc amb ells. No cal dir que els dies entre les festes se li van fer curts, amb els cosins qualsevol s’avorreix! I amb 4 dies va arribar Sant Roc. Però en Zenon que no coneixia la tradició va sortir al carrer com si fos un dia qualsevol. Vet aquí que els macips corrien per allà i al trobar-se a en Zenon desprevingut, en un moment fet i no res les almorratxes van volar.

Zenon: M’han deixat tot xop!

Xavier: Sí, una sardina al teu costat no desentona!

Zenon: Ah molt bé, i vosaltres on éreu?

Laia: A veure, quan em vist els macips em apretat a córrer! - Es ben bé que els cosins li havien ben jugada. El problema és que no hi havia roba a mà en aquell moment, i en Zenon anava massa xop. Així que van anar fins al casalet on li van deixar l’única roba que tenien a mà: un trajo de macip!

Xavier: Sembles un macip de tota la vida

Laia: Sí, t’està com fet a mida.

Zenon: Ah si? Doncs deixa’m una almorratxa i ja veuràs com m’hi assemblo! - Pim pam pum i amb tres segons va buidar tota l’almorratxa contra els seus cosins.

Estava tant content i cofoi amb els cosins, la festa i el trajo de macip que no se’l va voler treure més i es va quedar per sempre a Arenys.